Josep Musté: “Terra Lliure va néixer per conscienciar la gent que tenim dret a decidir com a poble”

Entrevista publicada a El9Nou el 21-12-2012 (14:30)

Josep Musté, nascut l’any 1957 a Montesquiu, és exmilitant de Terra Lliure i va dirigir-la de l’any 1990 fins al 1992, quan va ser detingut durant els Jocs Olímpics de Barcelona en l’anomenada ”Operació Garzón”. Musté viu il·lusionat per l’actual procés sobiranista i milita a les CUP.

Com es forma ideològicament un independentista en l’època franquista?

Al maig del ’68 a França hi ha unes manifestacions molt grans que fan que canviïn els règims totalitaris que hi havia fins aleshores, i a Catalunya també hi ha un canvi de mentalitat de les lluites al carrer. Aquí es munta un partit que surt del Front Nacional de Catalunya que es diu PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), i que és un dels impulsors de l’Assemblea Nacional de Catalunya, una organització unitària en què hi ha gent de dretes, d’esquerres i del centre. Jo en formo part, i des d’aquí s’organitza una lluita antifranquista unitària. Cap al final de la dictadura, Franco escull el rei Borbó com a successor seu, i quan més tard mor Franco i comença l’anomenada democràcia, aquesta gent que havia treballat unitàriament contra el franquisme es divideix i cadascú munta el seu partit polític. Amb l’adveniment de la democràcia, veiem que el rei Juan Carlos de Borbón amnistia tots els presos polítics empresonats en el temps de Franco, menys als catalans.

Per què?

Això passa perquè els catalans es declaren independentistes, mentre que per exemple la gent d’ETA del País Basc es considerava que només feien una lluita antifranquista, sense parlar d’independentisme. Aquí es creen una sèrie d’organitzacions, sobretot una d’important que és els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, que donen un suport polític als presos.

Amb l’arribada de la democràcia i la formació de les comunitats autònomes, es donen uns certs drets als governs de cada comunitat, que són desiguals. Després hi ha un intent de cop d’Estat de Tejero, i amb tot això és quan l’Estat espanyol pensa que potser ha anat massa lluny, i aturen aquests drets a algunes autonomies perquè no hi hagi gent que es declari independentista abans d’hora. Això fa que a Catalunya l’any ’82 hi hagi unes manifestacions molt grans: a la de Barcelona hi ha molt poca gent que porta pancartes d’independència, però la policia els retira i deté els independentistes.

Què us va influir per entrar a formar part d’un partit polític?

Jo personalment hi vaig entrar perquè hi havia una multinacional americana que volia extreure petroli de l’Esquirol, es feien unes proves i la gent estava molt enfadada. S’hi van ficar molts grups ecologistes però no ho aconseguien aturar. Un dia van fer una manifestació a Vic, i com que a casa meva sempre ens ha agradat molt treballar la terra i estimar-la, hi vaig anar i vaig veure que els únics que van lluitar de veritat van ser la gent del PSAN, i llavors va ser quan jo vaig ingressar en aquest partit.

Com explicaríeu a la joventut d’avui què era Terra Lliure?

Tots els moviments, com ara el Moviment de Defensa de la Terra, els Comitès per als Patriotes Catalans i sobretot Terra Lliure, van muntar un moviment no només per créixer i ser un partit polític com els que hi havia hagut fins al moment, sinó també per conscienciar la gent que nosaltres tenim un dret a decidir com a poble i que no podem anar amb un Estat que ens priva de fer certes coses, i que ens ordena de fer-ne unes altres, que podem ser nosaltres mateixos els que puguem decidir el que volem fer.

Era una organització terrorista?

Això depèn del costat que es miri. Nosaltres intentàvem fer una lluita de propaganda, que era intentar fer veure a la gent per què o com es podia lluitar contra unes agressions d’unes multinacionals del mateix Estat espanyol. La nostra manera de denunciar-ho era amb la lluita armada.

Creieu que Terra Lliure va fracassar?

Jo penso que no, perquè si l’any ’82 hi havia una cinquantena de persones darrera d’una pancarta que demanava independència, aquest 11 de Setembre n’hi ha hagut un milió i mig que demanava un Estat propi, i això vol dir que la lluita que portàvem nosaltres no anava equivocada, tot al contrari. S’ha vist que ara tothom sembla que sigui independentista.

Quines causes van portar-ne a la dissolució?

Hi va haver força coses: la caiguda del mur de Berlin, en què l’esquerra va quedar molt tocada. També l’atemptat a Hipercor per part d’ETA, que va perjudicar molt la lluita que nosaltres portàvem a terme. L’any ’92 no tan sols van detenir gent de Terra Lliure, sinó també altra gent de l’àmbit de l’independentisme: per exemple van entrar a llocs com El Punt Diari, la revista El Temps, a locals d’Òmnium Cultural i a Esquerra Republicana. Però tot això es va poder aturar perquè es va poder veure que l’Estat no només anava en contra de Terra Lliure, sinó que també anava en contra de tothom que volia la independència.

Quin paper vau tenir dins de l’organització?

Jo vaig ser un dels dirigents a partir de l’any ’90 i fins al ’92, que em van detenir. Abans de l’any ’90 jo estava al Secretariat Nacional del Moviment de Defensa de la Terra, que era l’organització política que donava suport a Terra Lliure, i vaig creure que havia de fer el pas del Moviment de Defensa de la Terra a Terra Lliure.

Expliqueu la vostra versió de la repressió desencadenada contra els independentistes pel jutge Garzón arran dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

El que l’Estat espanyol va voler fer, que això ja està documentat per molts diaris que en el seu moment també van fer aquest pensament, és una neteja no tan sols d’independentistes, sinó també de gent que portava les lluites al carrer. El que volia l’Estat era donar una bona imatge de Catalunya a nivell mundial pels Jocs Olímpics, i que no hi hagués ningú que pogués malmetre aquesta imatge.

Com ho van fer?

Un any i mig abans de les nostres detencions hi van haver diverses reunions entre el president del govern espanyol, Felipe González; el Secretari d’Estat per a la Seguretat, Rafael Vera; el director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán; i el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Van muntar una estratègia per acabar amb Terra Lliure, però quan va arribar el moment no només van detenir gent de Terra Lliure, sinó que també van agafar gent d’altres organitzacions, com del Moviment de Defensa de la Terra, gent d’Esquerra Republicana, i per tant la cosa va anar molt més enllà. Aquest fet va fer adonar a Jordi Pujol, que havia signat una estratègia contra nosaltres, que la repressió anava més enllà de Terra Lliure, que era més extensa. Així, el mateix Parlament de Catalunya va demanar que ens deixessin a tots en llibertat, fet que no va passar fins al cap de quatre anys, i jo vaig ser l’últim de sortir.

Creieu que l’herència de Terra Lliure ha influït en l’extensió de la ideologia independentista?

Sí, és clar. Si vas a qualsevol manifestació o a qualsevol acte independentista, és molt estrany que no hi hagi algú que cridi “Visca Terra Lliure”. Vol dir que ha quedat el crit de lluita d’aquells anys, que ha permès que ara s’arribi a aquest ambient majoritari d’independentisme a la societat.

Actualment militeu en algun partit o organització?

Milito a la CUP-Alternativa d’Esquerres, i aquí treballem amb el Casal Independentista Manel Viusà de Vic. També formo part de l’organització d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, i també amb una sèrie d’organitzacions més petites i locals.

Advertisements