La religió catòlica pren força a l’escola pública

Reportatge publicat a la DIRECTA (directa.cat) el 9 de març de 2015.

El polèmic nou currículum de la LOMCE per a l’assignatura de religió catòlica, a més de reincorporar les pregàries a les aules, eludeix les referències a altres religions i tanca la porta al debat sobre l’avortament, l’eutanàsia o l’homosexualitat

La recent publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del nou currículum de religió catòlica per a l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, que està previst que entri en vigor el curs vinent 2015-2016, ha aixecat polèmica des de diferents sectors socials. El nou currículum, emmarcat en la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), també denominada Llei Wert, ha estat criticat sobretot per la incorporació com a “estàndard d’aprenentatge avaluable” que l’alumna “memoritzi i reprodueixi fórmules senzilles de petició i d’agraïment”. En altres paraules, l’assignatura de religió catòlica, optativa d’escollir per les alumnes però obligatòria d’oferir pels centres educatius públics, demana a les alumnes de primer de primària –uns 6 o 7 anys– que resin. A segon de primària, també s’exigeix a l’alumnat que “expressi, oralment i gestualment, de manera senzilla, la gratitud a Déu per la seva amistat”. Resar a l’escola, tot i ser una pràctica habitual durant el franquisme, ja fa anys que es va anar reduint fins a desaparèixer a la major part dels centres educatius públics. Ara, però, el nou currículum de la LOMCE hi torna a incidir.

En altres paraules, l’assignatura de religió catòlica, demana a les alumnes de primer de primària –uns 6 o 7 anys– que resin

El contingut de la matèria, que no el desenvolupa el Govern espanyol sinó l’església –concretament la Conferència Episcopal Espanyola– a través d’un acord de cooperació amb la Santa Seu firmat l’any 1979, també incorpora en el contingut per a l’ESO afirmacions categòriques com que “Déu ha creat a l’ésser humà perquè sigui feliç en relació amb Ell”. No obstant això, prossegueix, “l’ésser humà pretén apropiar-se del do de Déu prescindint d’Ell”. I conclou: “En això consisteix el pecat. Aquest rebuig a Déu té com a conseqüència en l’ésser humà la impossibilitat de ser feliç”. De fet, la supervisió i aprovació dels llibres de text i altres materials didàctics de l’assignatura són directament competència de l’”autoritat religiosa”, tal com recull el BOE. En la mateixa publicació, també es detalla que aquests acords són fruit dels “continus esforços [de l’Església] per afavorir que la formació religiosa s’imparteixi en l’àmbit escolar com a contribució decisiva a la formació integral de la persona”. Tot i així, les alumnes que ho desitgin disposen d’una assignatura alternativa per escollir: Valors Socials i Cívics. A Catalunya, el seguiment de l’assignatura de religió catòlica a l’escola pública és minoritari, només amb un 16,2% de l’alumnat inscrit en el curs 2011/2012, segons dades del Ministeri d’Educació. Per contra, a les escoles concertades el percentatge també a Catalunya s’eleva fins a un 73,3%.

A Catalunya, el seguiment de l’assignatura de religió catòlica a l’escola pública és minoritari, només amb un 16,2% en el curs 2011/2012, segons dades del Ministeri d’Educació

Malgrat la controvèrsia que hagi pogut generar aquesta recent publicació al BOE, el cert és que la religió catòlica mai ha deixat de tenir el seu espai a l’escola pública. L’anterior currículum, aprovat l’any 2007 pel govern del PSOE a través de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) però dissenyat igualment per la Conferència Episcopal Espanyola, ja apuntava en el seu contingut a treballar la “diferenciació sexual i de rols (nen-nena) com a do rebut de Déu”. També demanava “conèixer que Jesús va néixer a Betlem i és amic de tots i ens estima, va morir per nosaltres i va ressuscitar per estar amb nosaltres” i “descobrir i conèixer el propi cos, que és un regal de Déu Creador amb la col·laboració dels pares”.

Tractament nul de la diversitat religiosa

Un altre dels aspectes en què aquest nou currículum canvia respecte de l’aprovat el 2007 és que s’han eliminat completament les referències a altres religions, més enllà de la catòlica. Si bé al contingut que va entrar en vigor el 2007 es tractava el budisme, el judaisme i l’islam, en els nous temaris aquestes citacions desapareixen completament. Tenint en compte que la Constitució de 1978 estipula que “cap confessió tindrà caràcter estatal”, a la pràctica és l’església qui dissenya la matèria de religió catòlica. En un context on la diversitat religiosa és cada dia més visible a Catalunya, quin impacte pot tenir obviar la resta de religions a l’escola pública?

A la Directa ens hem volgut fixar en un cas concret: L’IES Milà i Fontanals, situat al districte de Ciutat Vella del barri del Raval de Barcelona, és un centre d’ensenyament públic amb una gran diversitat cultural, religiosa i ideològica. Un 75% de l’alumnat de l’institut és de confessió musulmana, i a l’aula d’acollida del centre la xifra s’eleva a un 90%. El professor de l’aula d’acollida, Josep N., opina que la religió com a vivència personal hauria de quedar fora de l’escola, tot i que sí que és partidari d’estudiar la història de les religions. Mentre que a les noies i els nois musulmans no se’ls ensenya l’islam a l’escola però “van regularment a la mesquita i a casa fan les seves pregàries”, Josep N. creu que en el catolicisme això no funcionaria. “Nosaltres, els cristians, o de tradició cristiana, ja ens hem allunyat massa de la religió, a diferència dels musulmans, que mantenen una devoció semblant a la nostra fa 200 anys”. Amb aquestes mesures, el professor de l’IES Milà i Fontanals considera que “els bisbes i el govern actual volen combatre l’actual ‘indiferència social’ envers el catolicisme. Revifar o ressuscitar el catolicisme en la nostra societat laica seria molt més complex”. Uns canvis que haurien de començar per “una dràstica transformació de l’Església catòlica, a la qual la nostra societat ja ha deixat enrere en molts aspectes”.

Desapareix el debat sobre temes polèmics per a l’Església

Si al currículum del 2007 apareixien al temari de religió aspectes a tractar com “moral de la vida humana i problemàtica actual: manipulació genètica, avortament, eutanàsia, legítima defensa, pena de mort, drogues i alcoholisme”, en el currículum per al curs vinent aquestes temàtiques queden excloses. D’altra banda, l’homosexualitat segueix sent un tema sense tractar a l’assignatura de religió catòlica de l’escola pública. El 2007, apareixien algunes referències a la sexualitat, una d’elles a primer d’ESO, on es demanava a l’alumnat “saber aplicar els fonaments de la moral cristiana a la vida sexual”. És sabuda la contrarietat de l’església catòlica davant el matrimoni homosexual; Antonio María Rouco Varela, que va presidir la Conferència Episcopal durant 12 anys, fins al passat 2014, hi va carregar durament en nombroses ocasions, lamentant també el creixement de la laïcitat entre les persones joves.

Advertisements