La petita Alep (a l’exili)

A la ciutat turca de Gaziantep hi viuen mig milió de sirians, la majoria dels quals han fugit de la guerra

Núria Vilà        Gaziantep (Turquia)

Reportatge publicat al diari ARA el 6 de gener de 2016.

Compartir regió amb un país sotmès en una guerra tan brutal com la siriana no és fàcil, i menys si els vincles que uneixen dues ciutats són tan estrets. Al llarg dels més de quatre anys de guerra a Síria, Gaziantep -popularment anomenada Antep- ha vist com adquiria importància a mesura que l’espiral de violència al país veí s’anava agreujant. Aquesta ciutat turca, que és a una hora i mitja en cotxe d’Alep, s’ha convertit en un punt clau per a les organitzacions humanitàries -tant sirianes com internacionals-, però també per als combatents de l’Estat Islàmic (EI) al voltant de la frontera turco-siriana, que utilitzen com a porta d’entrada i base logística del seu projecte de califat. Això, sumat a la implicació de Turquia en la guerra veïna i a la tensió entre el PKK i la policia turca a la regió, provoca una inestabilitat que fa témer que qualsevol petit canvi pugui empitjorar la convivència entre el milió i mig de turcs i el mig milió de refugiats sirians que conviuen a Antep.

Majoritàriament procedents d’Alep, molts d’aquests sirians s’havien desplaçat provisionalment a Antep esperant que s’acabés la guerra al seu país. Ara, veient que el conflicte no para d’agreujar-se, molts es plantegen emprendre el viatge a Europa. A més, gràcies als negocis oberts entre les dues ciutats, els sirians amb més recursos han pogut establir-se en el dinamisme econòmic de Gaziantep, obrint comerços en molts casos pensats per als seus compatriotes.

Ciutats germanes

“Si ets d’Alep i véns a Antep no trobaràs cap diferència. Bé, només una: l’idioma. Pensem de la mateixa manera, tant pel positiu com pel negatiu”, explica Bassam, un businessmanoriginari d’Alep que ha pogut prosseguir amb el seu comerç a Turquia. “Per a mi, Antep és molt més a prop d’Alep que Damasc. Per anar a Damasc necessito quatre hores, mentre que Alep em queda a poc més d’una hora”.

Tot i així, els més desafortunats malviuen amb recursos mínims als barris més pobres o en barraques improvisades als afores de la ciutat. El preu del lloguer de pisos ha augmentat exponencialment amb el creixement de la demanda dels refugiats sirians.

La relació més estreta entre aquestes dues ciutats es remunta a l’Imperi Otomà, quan Antep formava part de la província d’Alep, i posteriorment els seus vincles han prosseguit. Any rere any, la brutalitat de la guerra a Síria ha provocat que bona part de l’activitat econòmica d’Alep s’hagi anat desplaçant a Antep. Al mateix temps, la ciutat turca ha incrementat l’exportació de diversos productes a Síria per suplir les necessitats dels sirians que continuen al país malgrat la guerra.

El negoci de la guerra

Segons dades de l’Oficina d’Inversions del govern de Gaziantep facilitades a l’ARA, la xifra d’exportacions d’Antep a Síria el 2011 va ser de 96 milions de dòlars, i les importacions de 59 milions. Tres anys després, el 2014, les exportacions ja pujaven a 360 milions i les importacions baixaven a 17 milions. En dades provisionals d’aquest 2015, les exportacions de Gaziantep a Síria ja estan en 270 milions i les importacions no pugen dels 666.000 dòlars. Les xifres parlen per si soles.

Desconfiança entre iguals

En aquesta petita Alep a l’exili, la situació que es viu en molts casos entre els sirians és, paradoxalment, de desconfiança mútua. La por a la simpatia o vinculació d’altres refugiats amb diferents grups armats sirians els inhibeix sovint d’establir diàlegs amb desconeguts.

Així ho reafirma un dels treballadors de l’Original Alep Restaurant, un dels punts de trobada més habituals entre sirians a la ciutat, també freqüentat per ONGs i periodistes: “Si no som amics no parlaré amb tu del que passa a Síria, ja que estem espantats. La situació aquí no és estable”.

Aquest jove de 26 anys fa un mes i mig que ha arribat de Palmira, ciutat siriana de la província de Homs. Té pensat treballar a Gaziantep fins a reunir els 2.500 dòlars que calcula que li costarà el viatge fins a Alemanya. Tot i així, apunta: “Si països com Qatar i l’Aràbia Saudita ens obrissin les portes, ningú voldria anar a Alemanya o a altres llocs d’Europa. Són molt rics”, conclou resignat.

Advertisements