Turquia, epicentre del turisme capil·lar de baix cost

Article publicat al diari Ara el desembre de 2017 des d’Istanbul.

En José va començar a adonar-se que, tot i tenir 33 anys, n’aparentava alguns més. Era calb, i això l’incomodava estèticament. Després de fer algunes recerques en fòrums d’internet, i sense pensar-s’ho massa, tan bon punt va aconseguir uns dies de vacances de la feina va comprar els bitllets d’avió cap a Turquia per sotmetre’s a l’operació que li ha de permetre recuperar el cabell. “Tenia ganes de tornar a tenir cabell i aparentar la meva edat real”, relata aquest jove infermer de Màlaga –que ha viscut cinc anys a Terrassa- des de Maral Klinik, la clínica turca situada al centre d’Istanbul que l’ha operat. En aquest centre, pràcticament només tracten a homes estrangers, procedents principalment dels Estats Units, Gran Bretanya i el Canadà. Els pacients espanyols, tot i això, també hi tenen un lloc destacat: cada setmana en reben una vintena, i a final de mes la xifra s’eleva fins al centenar.

Turquia ha trobat un sector des d’on expandir-se i atraure visitants procedents d’arreu del món. És l’anomenat turisme sanitari, i no deixa de guanyar importància en el país eurasiàtic malgrat la davallada en el turisme causada pels atemptats terroristes i l’intent de cop d’Estat de 2016. En aquest negoci, els implants de cabell hi tenen un paper prioritari; més de 200 clíniques atenen als milers d’estrangers que viatgen cada any al país per recuperar el cabell. L’assequibilitat de preus, la manca de llista d’espera i, de pas, l’oportunitat de descobrir els encants d’lstanbul, la metròpolis turca, està convertint a Turquia en una destinació de turisme sanitari destacada a escala mundial.

Diferència de preus entre Turquia i Espanya

Contràriament a molts altres pacients atrets eminentment per l’assequibilitat de preus, en José va decantar-se per viatjar a Turquia gràcies a la flexibilitat de dates que li oferia la clínica per poder compaginar-ho amb les poques vacances de què disposava. “No hi ha llista d’espera, tot i que el preu també és temptador”. A la clínica, aquesta primera operació li ha costat 2.100 euros –amb allotjament i manutenció inclosos; només els bitllets d’avió van a càrrec del pacient-, mentre que a Espanya la xifra difícilment baixa dels 8.000 euros. Com s’explica una diferència de preus tan desorbitada? El director de la clínica on s’ha tractat en José, Tugrul Maral, accentua el fet que “no és que a Turquia sigui més barat fer-se l’operació, sinó que les condicions de vida aquí són més barates”.

Tot i que la diferència de preus convida a sortir del país per sotmetre’s al tractament, en José no descartava des de l’inici fer-se l’operació a Espanya mateix. Tanmateix, la falta de predisposició dels centres espanyols que va consultar el van acabar d’inclinar a buscar solucions fora del país. “Vaig estar mirant durant sis o set mesos per fer-me l’operació a Espanya, però els doctors que m’agradaven tenen una llista d’espera perquè et rebin a la consulta d’entre un any i un any i mig. Els preus són desorbitats i, també, per què no dir-ho, a causa del grau d’alopècia que tenia molts em van rebutjar. Només volen a homes amb petites entrades a cobrir perquè els seus treballs es vegin sempre com un èxit”, critica.

Per altra banda, davant el bon estat de forma en què es troba el turisme capil·lar a Turquia en l’actualitat, no falten a internet les clíniques espanyoles que intenten desmuntar el mite turc, reproduint cartes d’antics pacients espanyols insatisfets amb l’operació a Turquia pels mals resultats obtinguts o comparant les facilitats en el tractament entre ambdós països. En un gràfic de color vermell referent a Turquia, s’observa: “Inseguretat i riscos en l’estança, idioma i comunicació amb el metge, no existeix diagnòstic previ, viatge estressant, operació i vol en pocs dies, massificació de pacients, pagament en metàl·lic i en efectiu”. A l’altra banda de la comparativa, de color verd, es ressalten les facilitats d’operar-se a Espanya.

Turisme sanitari en creixement

La importància d’aquest negoci per a Turquia és tan crucial que l’Associació d’Estratègies de Salut i Polítiques Socials (SASOMER) apunta que els pacients estrangers que decideixen tractar-se al país gasten fins a 10 vegades més que els turistes que només s’hi desplacen com a part de les seves vacances. El 2016, el nombre d’estrangers que van viatjar a Turquia amb motiu dels implants capil·lars o cirurgies plàstiques van arribar als 377.000 i van pagar uns 715 milions de dòlars pels tractaments, d’acord amb xifres publicades pel Consell Turc de Viatges de Salut (THTC en anglès). En total, l’any passat 746.000 persones van viatjar a Turquia per raons mèdiques, proporcionant ingressos de 5.800 milions de dòlars per al sector, segons el THTC. Mentre el turisme tradicional minvava per la inestabilitat política del país, l’atractiu sanitari ha sabut pal·liar en part el declivi.

Els fòrums d’internet i el boca-orella fan gairebé tota la publicitat a clíniques com la que s’ha tractat en José. Darrerament, el doctor Maral ha vist com des de l’any passat el nombre de clients s’incrementava de forma exponencial. L’edat dels pacients va dels 21 als 50 anys principalment, motivats en major part per una millora estètica. Només operen a homes: “La caiguda del cabell és principalment genètica. En les dones, la caiguda del cabell és hormonal, i per tant no hi ha una part del cap d’on puguem extreure el cabell”, explica Maral. En els homes, els especialistes aprofiten les parts del cap on tenen cabell per inserir-los en les zones amb calvície. Però per als que perden cabell per aflicció psicològica, “no hi ha manera de resoldre-ho un cop comença”, i per això Maral afirma que aquests darrers casos no els poden tractar des de la clínica.

Als punts turístics d’Istanbul, no és estrany observar a homes amb el cap embenat que aprofiten per visitar la ciutat després de sotmetre’s a l’operació. Un cop finalitzada la intervenció mèdica –on es practica l’anestèsia local, i per tant es mantenen conscients-, a en José, que només ha estat al país tres dies –”el mínim de dies que exigeix la clínica”-, no li han quedat ganes de passejar prop del Bòsfor, trepitjar la plaça Taksim o visitar Santa Sofia o la mesquita blava. “Tenia clar que venia a Istanbul a operar-me. Amb 8.200 forats al cap en què menys penses és en fer turisme”, assegura. D’aquí a un any i mig, tornarà a la clínica perquè valorin el resultat final, tot i que creu que segurament s’haurà de fer un altre trasplantament de cabell. “Recomanaria aquesta operació, però no en totes les clíniques de Turquia. S’ha de saber diferenciar entre clíniques i carnisseries”, sentencia.

Advertisements