Mònica Bernabé: “Només veiem el burca. Però en vuit anys a l’Afganistan mai he trobat una dona que em digués que el burca era el problema”

Entrevista publicada a CRÍTIC (elcritic.cat) el 20 de novembre de 2014.

Mònica Bernabé (Barcelona, 1972) era, fins fa pocs dies, l’única periodista de l’Estat espanyol resident a l’Afganistan. Al llarg de gairebé vuit anys vivint al país i de set anys més viatjant-hi regularment, ha combinat la tasca de periodista amb la de presidenta de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA). Fruit d’aquest vincle, ara presenta a Barcelona, juntament amb Gervasio Sánchez, l’exposició i el llibre ‘Dones. Afganistan’. A més d’escriure un llibre que relata la seva experiència al país –‘Afganistán, crónica de una ficción’ (Debate, 2012)–, el treball de Mònica Bernabé a l’Afganistan s’ha centrat a descriure amb noms i cognoms la vida quotidiana de la població afganesa –i més concretament la de les dones sotmeses a les lleis masclistes. Continue reading Mònica Bernabé: “Només veiem el burca. Però en vuit anys a l’Afganistan mai he trobat una dona que em digués que el burca era el problema”

28 traductors afganesos de l’Exèrcit espanyol, amenaçats de mort i sense asil

Article publicat a CRÍTIC (elcritic.cat) el 8 de juliol de 2014.

Han transcorregut nou mesos d’ençà que les tropes espanyoles abandonessin l’Afganistan després de vuit anys de presència a la base militar de Qala-e-now, a la província de Badghis. No obstant això, 28 traductors afganesos que van treballar per a l’Exèrcit espanyol segueixen sense obtenir asil polític tot i el comunicat emès pels talibans el maig passat en què anunciaven que aquest estiu posarien especial èmfasi en els seus atacs, ja que consideren que es tracta d’un any decisiu per desfer-se dels “invasors infidels”, amb referència a les forces internacionals. Els talibans també veuen com a enemics els afganesos que han treballat per a tropes estrangeres, titllant-los de “lacais interns”. Continue reading 28 traductors afganesos de l’Exèrcit espanyol, amenaçats de mort i sense asil

Desobediència civil. Activisme sociopolític i tractament mediàtic

El treball analitza el concepte de desobediència civil des del punt de vista en què s’ha posicionat a la societat catalana en els darrers temps com a eina d’intervenció sociopolítica. Alhora, s’aprofundeix sobre les finalitats d’aquest tipus d’accions en un context continu de construcció democràtica. Entenent, en aquest punt de partida, que actualment la ‘partitocràcia’ ha quedat obsoleta, i que cada vegada més sectors de la societat s’estan mobilitzant exigint el dret de poder prendre part en el procés de presa de decisions. Continue reading Desobediència civil. Activisme sociopolític i tractament mediàtic

Josep Musté: “Terra Lliure va néixer per conscienciar la gent que tenim dret a decidir com a poble”

Entrevista publicada a El9Nou el 21-12-2012 (14:30)

Josep Musté, nascut l’any 1957 a Montesquiu, és exmilitant de Terra Lliure i va dirigir-la de l’any 1990 fins al 1992, quan va ser detingut durant els Jocs Olímpics de Barcelona en l’anomenada ”Operació Garzón”. Musté viu il·lusionat per l’actual procés sobiranista i milita a les CUP.

Com es forma ideològicament un independentista en l’època franquista?

Al maig del ’68 a França hi ha unes manifestacions molt grans que fan que canviïn els règims totalitaris que hi havia fins aleshores, i a Catalunya també hi ha un canvi de mentalitat de les lluites al carrer. Aquí es munta un partit que surt del Front Nacional de Catalunya que es diu PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), i que és un dels impulsors de l’Assemblea Nacional de Catalunya, una organització unitària en què hi ha gent de dretes, d’esquerres i del centre. Jo en formo part, i des d’aquí s’organitza una lluita antifranquista unitària. Cap al final de la dictadura, Franco escull el rei Borbó com a successor seu, i quan més tard mor Franco i comença l’anomenada democràcia, aquesta gent que havia treballat unitàriament contra el franquisme es divideix i cadascú munta el seu partit polític. Amb l’adveniment de la democràcia, veiem que el rei Juan Carlos de Borbón amnistia tots els presos polítics empresonats en el temps de Franco, menys als catalans. Continue reading Josep Musté: “Terra Lliure va néixer per conscienciar la gent que tenim dret a decidir com a poble”

Resilience, conflicts, inequalities, human rights.